Compartir pel·lícules, sèries, llibres, contes que tracten la diversitat és una excel·lent manera de fomentar l’acceptació del cos, i combatre la pressió estètica a casa (i en els centres educatius). La literatura i el cinema ens expliquen històries que mostren diferents tipus de cossos, experiències i formes de bellesa, ajudant a trencar amb els estereotips.
A més, aquestes narratives obren noves perspectives sobre la bellesa i l’autoacceptació, la qual cosa pot ser molt útil per als qui lluiten amb la imatge corporal.
Si vols saber més, accedeix a Pressió estètica: enfrontant ideals de bellesa irreals
Per a infants i adolescents
Little Miss Sunshine
Guanyadora de dos Premis Òscar, és una comèdia que segueix la història d’una nena que somia a guanyar un concurs de bellesa, tot i que no compleix els estàndards físics tradicionals. La pel·lícula ofereix una crítica mordaç a la cultura dels concursos de bellesa i la pressió que exerceixen sobre els infants. A través de personatges entranyables i situacions còmics, el film ressalta la importància d’acceptar les diferències i suggereix que la veritable bellesa es troba en l’autenticitat i la confiança en un mateix, més enllà de les expectatives socials.
Reflect
En el curt “Reflect”, la dismòrfia corporal es representa a través de Bianca, una nena de talla gran que, com a ballarina, s’enfronta a la inseguretat en mirar-se al mirall durant les seves classes de ballet. Mentre les seves companyes tenen cossos més normatius, Bianca lluita amb la seva percepció negativa de la seva imatge física, especialment en corregir la seva postura. Aquesta incomoditat davant el seu reflex reflecteix el trastorn de dismòrfia corporal, en què la persona percep un “defecte” físic que, encara que sigui real o no, es magnifica en la seva ment, generant malestar i complexos profunds.
Bienvenidos a la casa de muñecas
“Bienvenidos a la casa de muñecas”, el segon llargmetratge de Todd Solondz, s’allunya de les típiques trames romàntiques d’institut per oferir una història més profunda i realista. La pel·lícula segueix a Dawn Wiener, una nena de 12 anys interpretada per Heather Matarazzo, mentre s’enfronta als reptes de la pubertat i els problemes propis de la preadolescència. A través de personatges que semblen comuns, el film explora les seves pors, debilitats, crueltats i desitjos ocults, els quals solen estar reprimits per por al rebuig o la burla. Amb un enfocament cru i proper, la pel·lícula revela la complexitat de les vides interiors dels seus personatges.
My Mad Fat Diary
“My Mad Fat Diary”, sèrie televisiva que explica la història de Rae Earl, una adolescent brillant que lluita amb la seva autoestima a causa de la seva obesitat, cosa que la converteix en el tret pel qual és definida en el seu entorn. La sèrie mostra la seva incapacitat inicial per afrontar la seva situació, però també el seu procés de superació gràcies al suport d’un psiquiatre i els seus amics propers, que la valoren molt més del que ella es valora a si mateixa. Després de passar quatre mesos en un sanatori mental a causa de les seves tendències autodestructives, Rae intenta reiniciar la seva vida i reconstruir la seva relació amb ella mateixa i el seu cos.
Per a adolescents i adultes
Miedo
“Miedo” és un curt viral que aborda la por als estereotips de bellesa, com la por de guanyar pes o mirar-se al mirall. Amb una durada de poc més de dos minuts, aquesta peça denuncia la pressió que exerceixen els mitjans i la publicitat en imposar cànons estètics estrictes. Creat per Cinta Tort Cartró, coneguda com a Zinteta, el curt compara la imposició d’aquests ideals de bellesa amb una forma de violència. L’artista busca visibilitzar com aquesta pressió afecta no només els joves, sinó també persones de totes les edats.
Kili Big (Curvey Crew. Caminar para romper estereotipos)
El documental “Curvy Crew. Caminar per trencar estereotips” segueix a un grup de vint dones amb cossos de talla gran que es proposen escalar el Kilimanjaro, desafiant els estereotips sobre el que poden aconseguir físicament. Dirigit per Ida Joglar, la pel·lícula mostra no només el repte físic de l’ascens, sinó també un viatge de transformació personal per a cadascuna de les participants. A través d’entrevistes íntimes, les dones comparteixen les seves lluites i processos d’autoacceptació. El missatge central és trencar amb els cànons de bellesa imposats i demostrar que el valor d’una persona va molt més enllà de la seva aparença física.
Las mujeres de verdad tienen curvas
“Las mujeres de verdad tienen curvas”, dirigida per Patricia Cardoso, aborda la pressió estètica que afecta homes i dones a la nostra societat. A través del viatge d’Ana, una adolescent que transita cap a l’edat adulta, es revela l’intens conflicte entre dues generacions de dones: Ana i la seva mare, Doña Carmen. Aquestes dues figures representen visions oposades de la feminitat, cosa que genera un xoc entre les concepcions tradicional i moderna del paper de la dona. La pel·lícula utilitza aquesta diferència generacional per explorar temes com la família, les condicions laborals de les dones, la construcció de la imatge corporal i la sexualitat, així com una crítica al cànon de bellesa occidental i la noció de l’amor.
Cerdita
“Cerdita” és un thriller rural protagonitzat per un elenc majoritàriament femení, ambientat en un poble extremeny on hi ha un assassí psicòpata. La història segueix a una adolescent, interpretada per Laura Galán, qui és incompresa per la seva família i pateix assetjament i gordofòbia per part de les seves companyes. Segons la directora Carlota Pereda, la pel·lícula aborda el cicle de violència i assetjament que es perpetua de generació en generació. “Cerdita” és una adaptació del seu curtmetratge de 2018, després d’un exitós pas per festivals internacionals com Sundance i el Fantastic Fest d’Austin, on va guanyar el premi a millor pel·lícula.
Pieles
“Pieles”, dirigida per Eduardo Casanova en el seu debut com a director, presenta la vida de diverses persones amb deformitats físiques i com s’enfronten a l’exclusió i el rebuig social a causa de la seva aparença. La pel·lícula mostra com la forma física, escollida o no, condiciona la nostra relació amb la societat. Els personatges, com Samantha, una dona amb l’aparell digestiu al revés; Laura, una nena sense ulls; i Ana, amb el rostre deformant, representen individus marginats que lluiten per trobar el seu lloc en un món que només accepta una forma física normativa i que maltracta a qui és diferent.
Precious
Precious, una adolescent afroamericana, viu una vida marcada per la violència i la discriminació. Obesa i analfabeta, és víctima dels abusos del seu pare i de la seva mare. En ser expulsada de l’escola, troba una oportunitat en un institut alternatiu on una professora la inspira a superar els seus traumes. A través de l’escriptura, Precious comença a expressar els seus sentiments i a construir una nova identitat. La pel·lícula va aconseguir un gran èxit a Sundance i diverses nominacions als Òscars, guanyant el de millor actriu secundària i millor guió original.
Dietland
“Dietland” és una sèrie que explora els racons foscos de la indústria de la bellesa i la lluita feminista. A través de la història de Plum, una escriptora insatisfeta amb el seu cos, la sèrie satiritza els estàndards de bellesa i qüestiona el patriarcat. Amb una mescla de comèdia negra i thriller, “Dietland” ofereix una mirada crítica a la societat contemporània.
La Sustancia
La trama de “La Sustancia” segueix a Elisabeth Sparkle, interpretada per Demi Moore, una famosa estrella de fitness televisiu que perd la seva feina injustament. En la seva desesperació per recuperar la seva joventut i fama, Sparkle recorre a una droga misteriosa anomenada “La Substància”, que la transforma temporalment en una versió jove de si mateixa, interpretada per Margaret Qualley. La pel·lícula és una faula moderna que critica els ideals de perfecció que la societat contemporània promou, especialment en l’era de les xarxes socials. A través d’una combinació d’horror i drama, reflexiona sobre la distorsionada cultura de la bellesa i els estàndards inassolibles que afecten les persones.
Hungry Hearts
La pel·lícula italiana de Saverio Costanzo és un intens drama psicològic que explora la relació d’una parella a Nova York, en la que el seu equilibri es veu alterat per l’obsessió de la mare, Mina, amb l’alimentació saludable. Després d’un encontre casual, Mina i Jude s’enamoren, es casen i tenen un fill. Tanmateix, Mina, en el seu desig de protegir la puresa del seu nadó, l’aïlla del món exterior i el sotmet a una dieta estricta, cosa que posa en perill la seva vida. Malgrat que Jude la dona suport al principi, aviat s’adona de la gravetat de la situació. Aquesta pel·lícula, complexa i pertorbadora, aborda els extrems de l’amor i la protecció, i no és apta per a tots els públics.
Primo amore
Dirigida per Matteo Garrone, és una pel·lícula italiana que explora l’obsessió fosca d’un home per modelar la seva parella segons el seu ideal de bellesa. Vittorio, el protagonista, està obsessionat amb trobar la dona perfecta, però quan coneix a Sonia, encara que és maca i encantadora, no compleix completament les seves expectatives. A mesura que la seva relació avança, Vittorio comença a exercir un control psicològic sobre Sonia, portant-la a extrems perillosos en el seu intent de canviar el seu cos. La pel·lícula és una reflexió profunda sobre el control, la manipulació i els efectes destructius de l’obsessió per la imatge pròpia i els ideals de bellesa.
