Haig de confessar que aquesta no l’he vist. Però havent llegit (i vist) tot el publicat en relació amb l’obra, diria que tant de bo que la veiés molt jovent. I les persones adultes que les acompanyen també.

Cavallet de Mar “pretén anar més enllà de la problemàtica de l’embaràs adolescent no desitjat i de la visibilització de la no-cisheteronormativitat. És la història d’un noi que menstrua, sí. Però també es tracta del viatge d’algú que s’enamora, que dubta, que la caga, que rep notícies inesperades i que ha de prendre decisions. Algú que es replanteja les coses i les qüestiona. És també una celebració dels cossos. De tots els cossos. I un gran fuck you per a tots aquells que encara insisteixen a negar la diversitat”.

Yeah.

Així descriuen aquesta obra de teatre, escrita per Pau Coya i dirigida per Rebeca Del Fresno, el títol del qual fa referència a un peix excepcional que trenca amb l’habitual, ja que és el mascle qui duu a terme la gestació de les cries durant les primeres setmanes de desenvolupament.

Sinopsi: Martí té vint anys. Fa un que va iniciar la seva transició i que va començar a administrar-se testosterona per a modificar el seu cos. La seva vida pren un gir inesperat el dia que recollirà unes anàlisis endocrines rutinàries i descobreix que està embarassat de tres setmanes. Mentre pren una decisió, l’obra transcorre en forma de monòleg on el protagonista reflexiona sobre el seu cos, la seva transició i els codis de gènere establerts.

De les crítiques que he llegit, comparteixo Un peix invisible podria ser el rei de la mar de Judit Martínez Gili. M’ha agradat.

Coproduïda per Flyhard Produccions i Cia la Permanent.