“L’has de veure. L’has de veure. L’has de veure. L’has de veure. L’has de veure. L’has de veure”.

Aquest és el missatge de whatsapp que em va enviar la meva amiga Clara. I a continuació, va afegir: “De debò, Núria, no te la perdis. No et puc explicar de què va. Has d’anar “verge” i mirar-la fins a l’últim minut, on tot cobra sentit”.

I així, amb la seva recomanació tant enigmàtica com entusiasta, no em va quedar una altra opció que veure la pel·lícula, una tarda de juliol.

La vaig veure amb l’estómac en un puny. La vaig finalitzar amb un somriure. És una d’aquestes pel·lícules que et fan sentir… tantes coses…

I fins aquí puc llegir.

Aquesta ressenya no pot ser extensa, perquè, com diu la meva amiga, s’ha de mirar sense saber molt.

L’has de veure 😉

C’è ancora domani (Sempre ens quedarà demà) és una comèdia dramàtica ambientada a la Itàlia dels anys 40. La pel·lícula segueix la vida de Marcella, una jove que busca escapar de la seva opressiva vida familiar a través del matrimoni amb Giulio. La història tracta temes profunds com la violència de gènere i l’apoderament femení, presentats amb un enfocament humorístic i sensible.

Dirigida per Paola Cortellesi, la pel·lícula barreja comèdia i drama, equilibrant moments còmics amb situacions emotives i reflexives. És un clar homenatge al cinema neorealista italià.

Sinopsi oficial: és primavera i tota la família està esvalotada per l’imminent compromís de la benvolguda filla major, Marcella, qui, per part seva, només espera casar-se ràpidament amb un simpàtic noi de classe mitjana, Giulio, i deslliurar-se per fi d’aquesta incòmoda família.