Què és la pressió estètica?

La pressió estètica és la pressió social que rebem constantment a través de la publicitat, les xarxes socials, els mitjans de comunicació, i els comentaris que escoltem dia a dia. Aquest missatge és present en la literatura, pel·lícules, sèries i fins i tot en les nostres converses quotidianes. La idea que predomina és clara:

“El cos prim és sinònim de bellesa, salut i èxit.”

“El cos únic considerat vàlid és aquell que s’ajusta a certs paràmetres: per a elles, un cos prim, sense estries ni cel·lulitis, i amb la pell perfecta; per a ells, un cos fort, musculós i sense ‘imperfeccions’.”

Aquest tipus de missatges no només reforcen un model de bellesa únic, sinó que també perpetuen diferents formes de discriminació: el masclisme, el racisme, el capacitisme (discriminació per discapacitat), els estereotips de gènere, la gordofòbia, l’edatisme (o rebuig a la vellesa), etc. Aquestes actituds i creences es nodreixen i, al mateix temps, fomenten l’opressió corporal, és a dir, el rebuig a aquells cossos que no encaixen en aquests estàndards irreals.

Com i a qui impacta?

La pressió estètica afecta de manera directa l’autoestima i la salut mental de moltes persones. Encara que els trastorns de la conducta alimentària (TCA) com l’anorèxia o la bulímia són algunes de les seves conseqüències més visibles, l’impacte va molt més enllà. Aquesta pressió constant provoca en qui la sofreix una sensació de malestar permanent, una culpa irracional per no complir amb l’ideal de bellesa, i insatisfacció amb el seu propi cos.

El més important és entendre que aquest ideal és, simplement, impossible d’assolir. Les imatges que veiem a les xarxes socials, revistes i campanyes publicitàries estan altament editades i manipulades, creant un estàndard irreal de bellesa que ens fa sentir que mai no som suficients.

Aquest fenomen afecta persones de totes les edats, però qui són més vulnerables són els infants, adolescents i joves. Durant aquesta etapa crucial de la vida, s’està formant la identitat personal, i l’autoimatge juga un paper essencial en la construcció de l’autoestima. Si des d’una edat primerenca se’ls ensenya que el seu valor està lligat a com es veuen, creixen amb una relació tòxica amb el seu propi cos.

A més, la pressió estètica té un impacte molt més fort en les dones que en els homes. Des de molt petites, les nenes són jutjades per la seva aparença: si són guapes o no, si van ben vestides, si compleixen amb els cànons de bellesa. En canvi, als nens se’ls sol valorar més pels seus èxits o habilitats. Això reforça la idea que, per a les dones, la bellesa física és un requisit essencial per ser acceptades o valorades a la societat.

Qui es beneficia?

Darrere de la pressió estètica, hi ha indústries que es beneficien del malestar i la inseguretat que aquesta genera en les persones. La indústria cosmètica, farmacèutica, del fitness, alimentària, influencers i plataformes de xarxes socials formen part d’aquest engranatge. Aquestes indústries s’alimenten de la insatisfacció que sentim amb el nostre cos, oferint productes i serveis que, suposadament, ens ajudaran a “arreglar” el que està malament.

Un exemple clar són les dietes miraculoses que prometen resultats ràpids i irreals, les rutines de cura de la pell que asseguren eliminar cada marca o imperfecció, i els negocis estètics que ofereixen tractaments per eliminar arrugues, pèl corporal, estries o cel·lulitis. Tots aquests sectors estan dissenyats per fer-nos sentir que el nostre cos necessita ser constantment millorat.

Només el 2023, s’estima que la indústria estètica mundial va generar al voltant de 616.000 milions de dòlars. Aquesta xifra no sorprèn si pensem en la quantitat de productes, serveis i tractaments que es promouen diàriament, aprofitant les nostres inseguretats. Com més descontents estiguem amb la nostra aparença, més diners estan disposades les persones a gastar en solucions ràpides i, en molts casos, innecessàries.

Com afrontem la pressió estètica?

Hi ha diverses maneres de combatre la pressió estètica, però una de les més poderoses és la neutralitat corporal o body neutrality. Aquest enfocament promou la idea que els nostres cossos ja estan bé tal com són, sense necessitat de complir amb cap estàndard de bellesa. El que importa no és com es veuen, sinó el que ens permeten fer: viure, sentir, gaudir. La neutralitat corporal no exigeix que estimem cada part del nostre cos, sinó que l’acceptem tal com és, entenent que és molt més que una imatge.

A més, és essencial fomentar el pensament crític en relació amb els mitjans i les xarxes socials. Ser conscients de com funcionen aquestes plataformes i visualitzar que les imatges que veiem estan manipulades ens ajuda a desenvolupar una mirada més objectiva i menys perjudicial. Qüestionar els missatges que rebem diàriament és clau per no caure en la trampa de la comparació constant.

Una altra eina valuosa és educar les persones més joves sobre aquests temes. Ensenyar-los des de petits a valorar els seus cossos pel que fan, no pel que semblen, i a desenvolupar una autoestima basada en les seves qualitats, habilitats i interessos, els permetrà afrontar la pressió estètica d’una manera més saludable. Parlar obertament sobre l’impacte de les xarxes socials, els estàndards de bellesa i les expectatives irreals també ajuda a construir un entorn més conscient i lliure de judicis.

Coneix més sobre aquest tema a Com combatre la pressió estètica a casa (i als centres educatius) i descobreix 12 llibres sobre pressió estètica i diversitat corporal i 14 pel·lícules i sèries sobre pressió estètica