Segurament, com a docent, mare, pare, bibliotecari, àvia o tiet, t’hauràs plantejat més d’una vegada si hem d’explicar contes clàssics. Ja saps, amb uns estereotips molt marcats, gens inclusius, poc diversos i molt heteronormatius, entre altres. 

D’opinions hi ha de tota mena, com en tot. El debat està servit. I això és el que va passar a la taula rodona Contes clàssics al s.XXI, organitzat pel Museu de Ciències Naturals. Les ponents van ser Carme Fenoll (bibliotecària), Ana Tutzó (consultora en gènere) i Daniel Arbós (biòleg). Amb la conducció d’Anna Pérez Pagès (periodista). 

“En els contes clàssics trobem plantejaments, personatges, nusos i desenllaços que, en l’actualitat, són considerats científicament i políticament incorrectes. Davant d’aquesta situació… hem de deixar de llegir-los perquè han quedat obsolets en l’àmbit de la inclusivitat i de gènere? N’hi ha prou amb contextualitzar-los o s’haurien d’actualitzar? Cal retirar-los de les biblioteques infantils? Com conjuguem el difícil equilibri entre la precisió científica i l’art de la narrativa?”

Haig de dir que a mi m’encanta tot el que diu l’Ana Tutzó (i el que fa a Hora Lliure). I penso que en aquest debat va estar chapeau. Però, òbviament, és la meva opinió 😉