Què és l’Ecofeminisme?

L’ecofeminisme és una teoria i moviment social que sosté l’existència de vincles profunds entre la subordinació de les dones i l’explotació destructiva de la natura, amb l’objectiu d’aconseguir justícia per a les dones i transformar la relació humana amb els altres éssers vius i els ecosistemes. (Alicia Puleo)

Aquest moviment és tant un corrent de pensament com una pràctica política que ens recorda que depenem de la natura i d’altres persones per a sobreviure.

Defensa el paradigma de la unió —en el qual tots cuidem la vida— enfront del paradigma de la separació, caracteritzat per la destrucció, la competència i l’individualisme actual.

Què vol dir posar la vida al centre?

Posar la vida al centre implica respectar i cuidar la vida en totes les seves formes, atenent els seus temps i necessitats. Aquesta visió exigeix un profund treball de transformació sociocultural i un retorn a la natura.

Es tracta de construir polítiques, cultures, economies i comunitats que prioritzin garantir una vida digna i que valgui la pena viure per a totes les persones. (Yayo Herrero)

Pretén crear comunitats on ningú temi el futur o pateixi per allò que pugui succeir-li demà. (Yayo Herrero)

Proposa “desprendre’s de l’economia” —que actualment és al centre de moltes vides— per centrar les nostres existències en el benestar, construint-les al voltant del que realment ens importa. Som molt més que una feina.

Ecodependència i Interdependència

Ecodependència: Tot el que necessitem per a sobreviure prové de la natura, i els recursos són finits. És essencial revisar la nostra relació amb la natura, avaluant les necessitats bàsiques reals i la seva connexió amb la disponibilitat de recursos materials, energètics i ecosistèmics que alberga la biosfera.

Els nostres cossos, vulnerables i ecodependents, depenen completament dels ecosistemes; som natura i formem part de la xarxa de la vida. Així ho demostra el “Tree of Life de Proceedings of the Natural Academy of Sciences”, que confirma una connexió genètica entre 2,3 milions d’espècies vegetals i animals.

Interdependència: La vida humana no és una certesa, sinó una possibilitat. Depenem d’altres persones que ens cuiden i a qui cuidem, tan física com emocionalment.

El temps: Acceptar el temps natural, sense imposar cronos, implica acceptar, per exemple, el temps de recuperació d’una malaltia o el creixement d’una planta en el seu cicle natural.

Justícia Global

Per assolir una vida en comú i una vida digna, hem de definir dos criteris fonamentals: la Universalitat, que assegura que totes les vides importen per igual, i la Singularitat, que promou el respecte a les diferències i garanteix que la diversitat no es converteixi en desigualtat. (Yayo Herrero)

Vida vs. Consumisme

Viure la vida significa optar per una existència plena en lloc d’una vida orientada al consum o l’acumulació de béns. Danyar la natura és danyar-nos a nosaltres mateixos.

I a partir d’aquí, pots descobrir com incorporar l’ecofeminisme a l’escola, 7 materials didàctics i 10 contes ecofeministes.