Red és una pel·li que parla de l’adolescència, d’un tema que ha estat tabú: la pubertat femenina. I ho fa amb molt d’humor i una mica d’anime i manga. 

Sinopsi oficial: Mei Lee és una nena de 13 anys, segura de si mateixa, que es debat entre ser la filla obedient de la seva mare i el caos de l’adolescència. La seva protectora, encara que una mica prepotent mare, Ming, mai se separa de la seva filla, una desafortunada realitat per a l’adolescent. I per si els canvis en els seus interessos, relacions i cos no fossin suficients, cada vegada que s’emociona massa (que és pràcticament SEMPRE), es “converteix” en un panda vermell gegant!

 “Quan t’arriba la regla per primera vegada, hi ha canvis físics en el teu cos, el bell, els canvis emocionals, les boy bands, et comencen a agradar els nois/es, les baralles amb la teva mare… La trama d’una pel·lícula nascuda de la mateixa adolescència de la directora Domee Shi, que s’allunya molt poc de la de moltes de nosaltres”. (Font: Nerea Zaldivar_El Regidor de Cine)

L’equip creatiu és liderat per dones i és el primer film de Pixar dirigit en solitari per una dona, que a més és coguionista. També és la primera pel·lícula de Pixar en què el personatge principal porta ulleres (cap ximpleria això, tenint en compte la quantitat d’infants i joves que les porten i que a l’imaginari audiovisual no apareixen). Més enllà d’això, la Mei Lee, la protagonista, ha estat dissenyada de manera realista (cara rodona, pigues) i sense els paràmetres de representació clàssics de moltes altres pel·lícules. Més dades: apareixen dos personatges femenins que s’agraden. 

Una altra curiositat és que apareixen personatges amb pegats per controlar el nivell de glucosa, és a dir, gent que té diabetis. Mai vist tampoc.

A les meves filles i a mi ens va encantar. Per a veure-la una altra vegada.