*Imatges extretes del projecte The Pink & Blue Project de l’artista JeongMee Yoon
Les joguines, per si mateixes, no són sexistes. És la societat qui les carrega d’estereotips i rols de gènere: el problema no està en el camió, la nina o la cuineta de joguina, sinó en les expectatives i rols que les persones adultes hi projectem. Les criatures no neixen amb prejudicis de gènere; imiten comportaments i normes que absorbeixen de l’entorn social, educatiu i familiar. Aquesta reproducció de rols limita el seu desenvolupament personal i perpetua un sistema on les diversitats queden relegades o ignorades.
Per sort, avui dia hi ha moltes campanyes en aquestes dates nadalenques que busquen erradicar els estereotips de gènere que condicionen la tria de nenes i nens a l’hora de jugar; i ofereixen moltes i diverses possibilitats que permeten als més petits explorar els seus interessos sense prejudicis.
Tanmateix, l’altra lectura és que si aquestes campanyes encara són necessàries, és perquè el problema persisteix: els patrons culturals tendeixen a encasellar la infància, mentre que a les nenes se’ls assignen joguines vinculades a la cura i la bellesa, i als nens se’ls orienta cap a rols actius i tècnics.
Els missatges implícits en frases com “això és de nens” o “això és de nenes” alimenten aquestes dinàmiques. Aquestes frases reforcen la idea que el gènere determina les activitats que es poden gaudir, relegant el joc a una mera reproducció de rols. Permetre que un nen pentini una nina o que una nena jugui amb un camió no és trivial; significa obrir camins perquè tots dos descobreixin noves facetes d’ells mateixos.
Imaginar-se en qualsevol paper, sense por al judici social
El joc és molt més que entreteniment: és una eina educativa que influeix profundament en com nenes i nens perceben el món i el seu lloc dins d’ell. Les decisions sobre les joguines, juntament amb altres factors com els contes, les cançons o les activitats escolars, determinen els rols que interioritzaran com a persones adultes.
Un exemple concret és l’àmbit de les cures. Mentre que les joguines relacionades amb la criança solen associar-se al gènere femení, els nens reben menys estímuls per desenvolupar habilitats emocionals i de cura. O les professions tècniques o de lideratge, que sovint són representades als anuncis televisius per nens.
És essencial que els infants es puguin imaginar en qualsevol paper, sense por al judici social.
És revelador també com la societat tolera millor que una nena encarni un rol tradicionalment masculí, com el d’un pirata, mentre que un nen disfressat de princesa pot generar incomoditat. Això demostra, una vegada més, el menyspreu històric envers allò que se suposa és femení, una de les barreres més difícils de superar.
La justícia social comença a la infància
Les famílies tenen un paper essencial en aquesta lluita. Són les que guien la seva descendència en el procés de descobriment, des de l’elecció de joguines fins a l’escriptura de la carta als Reis Mags. Com sabem, aquest esforç s’enfronta a un gegant: la publicitat i els mitjans de comunicació, que insisteixen a reforçar els estereotips de gènere, com l’ús de colors altament estereotipats o la manca de diversificació en els rols representats.
Tot i que el panorama és desigual, alguns avenços són evidents. Cada cop més marques aposten per campanyes publicitàries inclusives, on, per exemple, les mans que interactuen amb les joguines substitueixen els rostres de nens i nenes. Tot i que no sempre es tracta de grans companyies, aquests petits passos són significatius.
La lluita és una “feina de formiga”, lenta però imprescindible, ja que apunta a una transformació profunda de la nostra societat. La justícia social comença a la infància, i fomentar que siguin lliures de triar és un pas fonamental cap a una societat més igualitària.
