Vet aquí La Finestra Indiscreta, de Marina Sáez, un conte que trenca amb molts estereotips i rols de gènere, sense parlar directament d’ells, sinó totalment inclosos en una història d’allò més “neutral”: una nena, amb cama trencada, que observa el seu veïnat.
Quan el vam llegir amb la meva peque de vuit anys, no va fer un comentari ni mig del que sortia al conte: la protagonista porta els cabells curts, diversitat de famílies, dones sense depilar-se, parelles del mateix sexe, una dona mecànica, etc.
En acabar, xerrem:
Jo: Què t’ha semblat?, t’ha agradat?
Ella: Sí, però quin rotllo està tan quieta amb la cama trencada.
Jo: Has vist que sortia una dona mecànica de cotxes?
Ella: I?
Jo: mira i l’Oumar és un home que treballa a l’escola bressol.
Ella: sí, mama, ja ho he vist.
I xim pum.
Em va agradar la conversa amb la filla. Ni li xoca, ni li resulta estrany la diversitat de referents, ni les situacions que trenquen amb els estereotips de gènere. No ho estarem fent tan malament doncs 😉
MTM Editorial
: “Amb una cama trencada no pots córrer, no pots saltar, no pots escalar. De tan avorrida que està, a la Júlia per fi se li acut una idea: espiar tothom amb els seus prismàtics. Per sort, l’edifici de davant és ple de vida i el dia li passa volant mentre observa l’escola bressol, la perruqueria de la Cris, l’habitació de l’Ares i tantes altres finestres.
I tu, amb quins prismàtics, mires el món? La finestra indiscreta vol trencar els prejudicis culturalment assignats a nens i nenes perquè limiten les seves possibilitats de desenvolupament personal. Al final del llibre trobaràs una breu guia d’acompanyament sobre gènere i sexualitat”.
Sí, efectivament, la guia està super bé per parlar amb els infants. Conceptes ben aterrats al seu “nivell”, explicacions fàcils i senzilles, sobre sexe, gènere, identitat de gènere, divisió sexual del treball, pressió estètica, divisió sexual del joc, etc.
